La pel·lícula Josep apropa a 4t d'ESO a la postguerra
14/05/2021
L’alumnat de 4t d’ESO, en la matèria de ciències socials, participa en una activitat organitzada pel Memorial Democràtic per donar a conèixer l’exili republicà del 1939 a partir del visionat de la pel·lícula “Josep”, guanyadora del premi César i una posterior conversa amb el director del film Aurel.
La pel·lícula “Josep” retrata l'experiència (i supervivència) del dibuixant Josep Bartolí als camps francesos fins a la fugida a Amèrica, on coneixerà Frida Kahlo amb qui mantindrà una relació amorosa i artística, vistos a través de l'amistat del protagonista amb un gendarme encarregat de vigilar el camp que l'ajudarà a obtenir material per dibuixar i, en darrera instància, a escapar-se d'un destí als camps nazis.
La pel·lícula apropa a l’alumnat a la postguerra espanyola, qüestiona la dualitat del poble francès, entre el maltractament rebut per alguns representants de les forces de l’ordre i els que els consideraven referents de la lluita antifeixista i els mostra l’esperança a partir de l’art, la resiliència i la incapacitat de la barbàrie per amagar el sense sentit.
La radicalitat de la pel·lícula és presentar les condicions dels camps de refugiats no des de l’òptica del sotmès, sinó dels que hi podíem fer quelcom i assumir-ne la responsabilitat.
L’alumnat de 4t d’ESO va participar en la conversa amb el director, aquestes són algunes de les preguntes que li van plantejar: Per què la pel·lícula sobre la vida d’un refugiat català en plena era digital? Com va conèixer la història d’en Josep Bartolí ? Per què va decidir que el narrador expliqués la història des del punt de vista d’un guàrdia i no del protagonista? Hi ha una raó per la qual vas decidir fer la pel·lícula amb animacions i no amb actors i escenografia? Per què va voler respectar la llengua de cada personatge?...
Aquí us deixen l’enllaç de la conversa amb l’Aurel.
https://www.youtube.com/watch?v=MLsyb0l8erg
La pel·lícula “Josep” retrata l'experiència (i supervivència) del dibuixant Josep Bartolí als camps francesos fins a la fugida a Amèrica, on coneixerà Frida Kahlo amb qui mantindrà una relació amorosa i artística, vistos a través de l'amistat del protagonista amb un gendarme encarregat de vigilar el camp que l'ajudarà a obtenir material per dibuixar i, en darrera instància, a escapar-se d'un destí als camps nazis.
La pel·lícula apropa a l’alumnat a la postguerra espanyola, qüestiona la dualitat del poble francès, entre el maltractament rebut per alguns representants de les forces de l’ordre i els que els consideraven referents de la lluita antifeixista i els mostra l’esperança a partir de l’art, la resiliència i la incapacitat de la barbàrie per amagar el sense sentit.
La radicalitat de la pel·lícula és presentar les condicions dels camps de refugiats no des de l’òptica del sotmès, sinó dels que hi podíem fer quelcom i assumir-ne la responsabilitat.
L’alumnat de 4t d’ESO va participar en la conversa amb el director, aquestes són algunes de les preguntes que li van plantejar: Per què la pel·lícula sobre la vida d’un refugiat català en plena era digital? Com va conèixer la història d’en Josep Bartolí ? Per què va decidir que el narrador expliqués la història des del punt de vista d’un guàrdia i no del protagonista? Hi ha una raó per la qual vas decidir fer la pel·lícula amb animacions i no amb actors i escenografia? Per què va voler respectar la llengua de cada personatge?...
Aquí us deixen l’enllaç de la conversa amb l’Aurel.
https://www.youtube.com/watch?v=MLsyb0l8erg