Espais del front del Segre, el Merengue i els búnquers de Palous
11/02/2019
El passat 7 de febrer l’alumnat de 2n de Batxillerat va visitar l’espai musealitzat del Merengue i els búnquers de Palous a Camarasa amb l’objectiu de conèixer i analitzar els fets que hi van succeir al maig de 1938, quan aquest indret va esdevenir un dels escenaris de la Guerra Civil.
L’activitat realitzada pel professorat del CdA de la Noguera aborda els fets des de diverses perspectives, per una banda la vessant bèl·lica dels enfrontaments que van tenir lloc en el cap de pont de Balaguer i per l’altra fa una mirada als aspectes més humans del conflicte, compartint testimonis dels joves de la lleva del 41, els soldats dits de la “quinta del biberó” per la seva joventut, 17 anys.
Testimoni de l’Andreu Canet “el 27 de maig la meva unitat va entrar en combat. Anàvem per un camp segat sobre els rostolls i l’enemic ens dominava perquè estava dalt d’un turó el Merengue. Estàvem al descobert, algun arbre o pedres de tant en tant, i quan avançàvem ens manàvem que correguéssim fent ziga-zaga … al Merengue vam conèixer les bales dum-dum que rebentaven dins del cos … érem 150 i només n’havíem tornat 48. Un tinent va fer el comentari:” Ostres, pobres nanos, tan petits i us porten a l’escorxador” , el van afusellar per derrotista. Sempre recordaré aquell primer combat del Merengue del 22 fins al 27 de maig. Feia just un mes que havia sortit de casa. havia vist la mort, la guerra… i només tenia 17 anys”.
Ningú no està exempt de l’impacte emocional que provoca conèixer els testimonis que van viure la Guerra Civil i amb l’objectiu de lluitar contra el silenci i la desmemòria que sovint provoca aquest episodi de la història contemporània, fem nostra la frase que trobem inscrita en el monòlit commemoratiu que van fer al 1985 Associació de supervivents de la lleva del biberó al Merengue.
“Recordem-ho sempre perquè mai més no torni a succeir “
L’activitat realitzada pel professorat del CdA de la Noguera aborda els fets des de diverses perspectives, per una banda la vessant bèl·lica dels enfrontaments que van tenir lloc en el cap de pont de Balaguer i per l’altra fa una mirada als aspectes més humans del conflicte, compartint testimonis dels joves de la lleva del 41, els soldats dits de la “quinta del biberó” per la seva joventut, 17 anys.
Testimoni de l’Andreu Canet “el 27 de maig la meva unitat va entrar en combat. Anàvem per un camp segat sobre els rostolls i l’enemic ens dominava perquè estava dalt d’un turó el Merengue. Estàvem al descobert, algun arbre o pedres de tant en tant, i quan avançàvem ens manàvem que correguéssim fent ziga-zaga … al Merengue vam conèixer les bales dum-dum que rebentaven dins del cos … érem 150 i només n’havíem tornat 48. Un tinent va fer el comentari:” Ostres, pobres nanos, tan petits i us porten a l’escorxador” , el van afusellar per derrotista. Sempre recordaré aquell primer combat del Merengue del 22 fins al 27 de maig. Feia just un mes que havia sortit de casa. havia vist la mort, la guerra… i només tenia 17 anys”.
Ningú no està exempt de l’impacte emocional que provoca conèixer els testimonis que van viure la Guerra Civil i amb l’objectiu de lluitar contra el silenci i la desmemòria que sovint provoca aquest episodi de la història contemporània, fem nostra la frase que trobem inscrita en el monòlit commemoratiu que van fer al 1985 Associació de supervivents de la lleva del biberó al Merengue.
“Recordem-ho sempre perquè mai més no torni a succeir “