Els víquings de la Caparrella desembarquen a Albatàrrec

El dia 11 d’abril de 2019 els alumnes de tercer d’ESO de l’Institut Caparrella van desplaçar-se a l’escola de primària d’Albatàrrec per tal de desenvolupar-hi una activitat inclosa dins el programa Servei comunitari, que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat i que s’orienta a desenvolupar la competència social i ciutadana. Mitjançant la implantació d’aquesta metodologia es pretén que els estudiants, alhora que ofereixin un servei comunitari, aprenguin a desenvolupar el compromís cívic i la competència social i ciutadana, perquè es considera l’educació com una eina de millora social, que s’orienta a formar éssers complets, amb una dimensió tant intel·lectual com humana i moral. En aquesta ocasió, els 73 alumnes de tercer d’ESO vam elaborar activitats per fer amb els alumnes de primària del col·legi Sant Salvador, d’Albatàrrec, al voltant de l’apassionant món dels víquings. Tot va sorgir aprofitant que els nostres alumnes havien treballat aquest tema durant l’English Week, que organitza el departament d’anglès del nostre centre. A partir d’aquí, tot va resultar molt fàcil, perquè teníem tot el material necessari i només calia adaptar-lo al nivell dels nostres petits alumnes d’Albatàrrec. Tenint en compte el nombre d’alumnes de l’escola, vam dividir els nostres grups per tal de cobrir tots els nivells, des de P3 fins a sisè de primària de l’escola Sant Salvador.

L’activitat consistia en unes exposicions relacionades amb la cultura dels víquings i el guiatge en l’elaboració d’uns treballs manuals. Els treballs elaborats van ser unes màscares de paper (en els nivells de P3, P4 i P5); uns escuts de cartró (en els cursos de 1r i 2n); uns vaixells de cartró (a 3r i 4t), i uns còmics (en els nivells de 5è i 6è).

Per grups, els nois i noies de l’Institut Caparrella es van distribuir en un total de deu aules de primària i, amb gran implicació, van portar a cap la sessió, de resultats molt satisfactoris tant per als transmissors com per als receptors del coneixement. En efecte, els estudiants de la Caparrella van poder practicar, per un dia, la tasca docent, de transmissió del coneixement, i situar-se en una nova perspectiva dins de la cadena social generacional, nova posició des de la qual exercir un paper més proper, ja, al de l’edat adulta, en relació amb els infants davant dels quals se situaven i els que no fa gaire que ells mateixos han estat.

Una nova experiència

Nervis, això era el que sentíem tots en aquell moment. A cada classe li havien assignat un grup d’aquells nens petits. Anar allí, explicar coses, sentir-se el professor per uns quants minuts, mirar-los a tots aquelles cares d’innocència. Sentir-se ple.

Vam arribar a Albatàrrec carregant un vaixell víquing; vam entrar a l’escola. Tots els nens ens esperaven al pati. Ens miraven: és clar, que arribin uns 70 nens de l’ESO de cop a la teva escola no passa cada dia. Els vam regalar el millor somriure que teníem. Llavors van començar a passejar-se per davant nostre classe per classe, curs per curs. Cada classe tenia una bandera que duia l’últim i un cartell on posava a quina classe pertanyien que portava el primer.

Només pel fet d’entrar a les aules i veure aquelles cares d’innocència, ens vam sentir nerviosos però a la vegada il·lusionats, ja que feia molt de temps que esperàvem aquell moment. Al cap d’una bona estona, ja era l’hora del pati... No podia ser, no ens ho crèiem, havia passat el temps volant. I en sortir al pati, vam veure que tothom estava molt content, que era un dia especial i en aquell moment vam saber que havíem de gaudir al màxim perquè potser ja no es tornaria a repetir. En tornar a les classes encara ens vam sentir més de gust. Va ser una sensació molt bonica però ens adonàvem que cada vegada faltava menys temps per marxar, i no volíem que arribés aquell moment.

Després d’aquest acte tan especial, com sempre, arriba el moment en què, amb molta pena, ens toca acomiadar-nos d’aquells nens meravellosos que es van comportar tan bé amb nosaltres, i ens van ajudar a fer-ho més fàcil i més inoblidable. Estàvem tan contents que no volíem marxar de l’escola Sant Salvador, i vam demanar de tornar-hi. En el moment que vam arribar a l’autocar, tots vam començar a explicar-nos entre nosaltres tot el que havíem viscut. Va ser un matí molt agradable i ho tornaríem a repetir moltes vegades. L’escola sempre és un bon lloc per recordar moments bonics i especials de la infància.

Pau Chacón, María José Ferrer i Alícia Olivares (3r d’ESO)