Del Segrià a Mauthausen
21/05/2019
Un grup de 14 alumnes de diferents instituts dels Segrià, acompanyats per dos professors, van viatjar a Àustria per participar en els actes de commemoració del 74è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, entre el 3 i el 6 de maig.
En representació de l’Institut Caparrella, les alumnes de primer de batxillerat Elda Aguilà, Adina Iordache i Elena Bitar han pogut compartir l’experiència amb prop de cent-seixanta estudiants més vinguts de Catalunya, el País Valencià, l'Aragó i Castella-la Manxa. En aquestes línies ens relaten la seva vivència: “ En arribar-hi el primer que vam visitar va ser el Castell de Hartheim en el qual van ser assassinades persones discapacitades durant el període del nazisme. Acte seguit vam anar a visitar la casa d’Anna Pointner, la dona que va amagar fotografies i negatius sobre el camp de Mauthausen dintre d’un mur de la seva casa, posant la seva vida en perill.
El segon dia va iniciar amb la visita al camp d’Ebensee i als seus túnels, els quals els nazis van utilitzar per fabricar armament. Dintre dels túnels va tenir lloc un acte d’homenatge molt emotiu, en el qual acompanyats d’ alumnes italians vam cantar la cançó de la Llibertat i Bella Ciao. Després vam sortir cap al camp de Gusen on un dels nostre companys va col·locar una placa en memòria del seu besavi que va morir en aquest lloc. Ambdós camps estan derruïts i s’ha construït veïnats a sobre del que eren els camps d’Ebensee i el camp de Gusen, cosa que ens va impactar molt.
El tercer dia, va ser un dia molt emocionant, on al camp de Mauthausen, els alumnes de Lleida vam fer el nostre homenatge, a la placa de la Generalitat en record als republicans espanyols assassinats en aquest camp, amb la presència de la Ministra de Justícia de l’Estat Espanyol i d’una representant de la Generalitat. També hi van tenir lloc actes d’homenatge de diferents col·lectius de països europeus, juntament amb la intervenció d’Estats Units. Tot seguit vam anar a la pedrera de Mauthausen on vam poder veure l’Escala de la Mort i la Paret dels Paracaigudistes. Aquesta pedrera és on els presoners treballaven per tal d’extreure pedra per construir el camp. L’Escala de la Mort, també construïda pels presoners, està constituïda per 186 esglaons. Amb freqüència, els agents de les SS maltractaven els presoners, cosa que feia que deixessin anar la pedra de més de 40 Kg que portaven, fet que causava un efecte dòmino entre els altres presoners. Una manera de desfer-se d’ells ,era llançar-los des de la Paret dels Paracaigudistes, ningú podia sobreviure.
Finalment, el dia 6 de maig vam visitar el camp de Mauthausen amb més profunditat. Aquest dia vam poder veure de primera mà les atrocitats que els Nazis van cometre durant l’Holocaust. Va ser un dia molt dur per tots nosaltres ja que veure les instal·lacions del camp (crematori, sala d’autòpsies...) no és fàcil per ningú.
Aquest viatge ens ha marcat molt, ens ha fet adonar-nos de la importància de conservar la memòria històrica ja que “El Poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la”, i de lluitar per a que un fet tant horrorós com aquest no torni a succeir mai més en cap lloc del món.
Us podem assegurar que farem tot el possible per conservar la memòria històrica i per oposar-nos activament contra qualsevol ideologia que atempti contra les llibertats i els drets de qualsevol persona del món. L’Holocaust no va tindre la última paraula.”
En representació de l’Institut Caparrella, les alumnes de primer de batxillerat Elda Aguilà, Adina Iordache i Elena Bitar han pogut compartir l’experiència amb prop de cent-seixanta estudiants més vinguts de Catalunya, el País Valencià, l'Aragó i Castella-la Manxa. En aquestes línies ens relaten la seva vivència: “ En arribar-hi el primer que vam visitar va ser el Castell de Hartheim en el qual van ser assassinades persones discapacitades durant el període del nazisme. Acte seguit vam anar a visitar la casa d’Anna Pointner, la dona que va amagar fotografies i negatius sobre el camp de Mauthausen dintre d’un mur de la seva casa, posant la seva vida en perill.
El segon dia va iniciar amb la visita al camp d’Ebensee i als seus túnels, els quals els nazis van utilitzar per fabricar armament. Dintre dels túnels va tenir lloc un acte d’homenatge molt emotiu, en el qual acompanyats d’ alumnes italians vam cantar la cançó de la Llibertat i Bella Ciao. Després vam sortir cap al camp de Gusen on un dels nostre companys va col·locar una placa en memòria del seu besavi que va morir en aquest lloc. Ambdós camps estan derruïts i s’ha construït veïnats a sobre del que eren els camps d’Ebensee i el camp de Gusen, cosa que ens va impactar molt.
El tercer dia, va ser un dia molt emocionant, on al camp de Mauthausen, els alumnes de Lleida vam fer el nostre homenatge, a la placa de la Generalitat en record als republicans espanyols assassinats en aquest camp, amb la presència de la Ministra de Justícia de l’Estat Espanyol i d’una representant de la Generalitat. També hi van tenir lloc actes d’homenatge de diferents col·lectius de països europeus, juntament amb la intervenció d’Estats Units. Tot seguit vam anar a la pedrera de Mauthausen on vam poder veure l’Escala de la Mort i la Paret dels Paracaigudistes. Aquesta pedrera és on els presoners treballaven per tal d’extreure pedra per construir el camp. L’Escala de la Mort, també construïda pels presoners, està constituïda per 186 esglaons. Amb freqüència, els agents de les SS maltractaven els presoners, cosa que feia que deixessin anar la pedra de més de 40 Kg que portaven, fet que causava un efecte dòmino entre els altres presoners. Una manera de desfer-se d’ells ,era llançar-los des de la Paret dels Paracaigudistes, ningú podia sobreviure.
Finalment, el dia 6 de maig vam visitar el camp de Mauthausen amb més profunditat. Aquest dia vam poder veure de primera mà les atrocitats que els Nazis van cometre durant l’Holocaust. Va ser un dia molt dur per tots nosaltres ja que veure les instal·lacions del camp (crematori, sala d’autòpsies...) no és fàcil per ningú.
Aquest viatge ens ha marcat molt, ens ha fet adonar-nos de la importància de conservar la memòria històrica ja que “El Poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la”, i de lluitar per a que un fet tant horrorós com aquest no torni a succeir mai més en cap lloc del món.
Us podem assegurar que farem tot el possible per conservar la memòria històrica i per oposar-nos activament contra qualsevol ideologia que atempti contra les llibertats i els drets de qualsevol persona del món. L’Holocaust no va tindre la última paraula.”